Moviment d’un electró en un camp magnètic homogeni

Moviment d’un electró en un camp magnètic homogeni
2 de maig de 2025 No hi ha comentaris Camp magnètic, Física Oscar Alex Fernandez Mora

Moviment d’un electró en un camp magnètic homogeni. Suposem que en un domini de l’espai s’ha creat un camp magnètic homogeni $\mathbf{H}$ amb una magnitud i direcció constants (camp magnètic). A un moment donat $t = t_0$, aquest camp és travessat per un electró amb una velocitat inicial ( \mathbf{v}_0$. Determinar la trajectòria de l’electró.

    Suposem primerament que el vector $\mathbf{v}_0$ és perpendicular a $\mathbf{H}$ i que la posició inicial de l’electró és el punt $M_0$. Prenem el punt $O$ en un pla perpendicular arbitrari al vector $\mathbf{H}$. Sigui $\mathbf{r}_0$ el vector radi inicial $\overrightarrow{O M_0}$, $\mathbf{r}$ el vector radi de l’electró en un moment donat de temps $t$, i $\mathbf{v}$ la velocitat instantània en aquest mateix moment. L’equació diferencial bàsica del moviment és:

    $$m \frac{d^2 \mathbf{r}}{dt^2} = \mathbf{F}.$$

    La força $\mathbf{F}$ que actua sobre l’electró per part del camp magnètic en el moment $t$ és igual a:

    $$\mathbf{F} = e_0 [\mathbf{v}, \mathbf{H}],$$

    on $e_0$ és la magnitud absoluta de la càrrega de l’electró. D’aquesta manera:

    $$m \frac{d^2 \mathbf{r}}{dt^2} = e_0 [\mathbf{v}, \mathbf{H}].$$

    La força $\mathbf{F}$ és perpendicular a la velocitat i a la direcció del camp $\mathbf{H}$ en cada moment; per tant, aquesta força desvia l’electró en cada moment del seu moviment rectilini, traçant una trajectòria curvilínia.

    Escrivim l’equació (7) en la forma de:

    $$m \frac{d\mathbf{v}}{dt} = e_0 \left[ \frac{d\mathbf{r}}{dt}, \mathbf{H} \right]$$

    i l’integrem respecte a $t$, des de $t_0$ fins a $t$. Obtindrem:

    $$m \mathbf{v} – m \mathbf{v}_0 = e_0 [\mathbf{r}, \mathbf{H}] – e_0 [\mathbf{r}_0, \mathbf{H}],$$

    $$m \mathbf{v} = e_0 [\mathbf{r}, \mathbf{H}] + (m \mathbf{v}_0 – e_0 [\mathbf{r}_0, \mathbf{H}]).$$

    Escollim ara l’origen de coordenades $O’$ de tal manera que el terme entre parèntesis del segon membre (8) s’anul·li, és a dir:

    $$e_0 [\mathbf{r}_0, \mathbf{H}] = m \mathbf{v}_0.$$

    De (9) es dedueix que el vector inicial $\mathbf{r}_0$ ha de ser perpendicular al pla format pels vectors $\mathbf{v}_0$ i $\mathbf{H}$. D’aquest mòdul $M_0 K$, que és perpendicular a (9), ha de complir l’expressió:

    $$e_0 |\mathbf{r}_0| |\mathbf{H}| = m |\mathbf{v}_0|,$$

    d’on:

    $$|\mathbf{r}_0| = \frac{m}{e_0 |\mathbf{H}|} |\mathbf{v}_0|.$$

    Així es determina la posició del nou origen $O’$. Respecte a ell, l’equació (8) s’escriu com:

    $$m \mathbf{v} = e_0 [\mathbf{r}, \mathbf{H}],$$

    o bé:

    $$m \frac{d\mathbf{r}}{dt} = e_0 [\mathbf{r}, \mathbf{H}].$$

    De l’equació (11) es dedueix que la trajectòria de l’electró serà una corba plana que es troba en el pla $P$, perpendicular a $\mathbf{H}$, ja que els vectors $\mathbf{r}$ i $\frac{d\mathbf{r}}{dt}$ són perpendiculars al producte vectorial (12):

    $$m \left( \mathbf{r}, \frac{d\mathbf{r}}{dt} \right) = e_0 (\mathbf{r}, [\mathbf{r}, \mathbf{H}]).$$

    El producte mixt del segon membre (13) és igual a zero, de manera que:

    $$\left( \mathbf{r}, \frac{d\mathbf{r}}{dt} \right) = 0.$$

    D’aquí:

    $$\frac{d}{dt} (r^2) = 0 \quad \text{o} \quad \frac{d}{dt} (r^2) = 0, \quad \text{és a dir, } r^2 = \text{const}.$$

    Això vol dir que la corba és una circumferència en el pla $P$, amb el centre en un punt $O’$ que s’escull de manera que el radi de la circumferència es determini amb la fórmula (10), i el punt inicial $M_0$ també ha d’estar en aquesta circumferència. Així, definitivament:

    $$r = r_0 = \frac{m}{e_0} \left| \frac{v_0}{H} \right|.$$

    D’aquesta manera, si un electró es mou en un camp magnètic homogeni $\mathbf{H}$ amb una velocitat inicial $\mathbf{v}_0$ que és perpendicular a $\mathbf{H}$, aquest traçarà en aquest camp una trajectòria circular en el pla $P$ que és perpendicular a $\mathbf{H}$, determinada per la fórmula (10), i el seu centre $O’$ es troba en la recta perpendicular al pla format pels vectors $\mathbf{v}_0$ i $\mathbf{H}$. Al mateix temps, el gir de $\mathbf{v}_0$ a $\mathbf{H}$ ha de ser vist des del punt $O’$ en sentit antihorari.

    De la fórmula (10) es veu que el radi $r_0$ de la circumferència és inversament proporcional a $|\mathbf{H}|$. D’aquesta manera, com més fort és la intensitat del camp magnètic, major és la curvatura de la trajectòria.

    De la fórmula (11):

    $$m \mathbf{v} = e_0 [\mathbf{r}, \mathbf{H}],$$

    es veu que si $\mathbf{r}$ és constant en el seu mòdul i tot el temps és perpendicular a $\mathbf{H}$, llavors la velocitat $\mathbf{v}$ és constant en la magnitud:

    $$|\mathbf{v}| = v_0 = \text{const}.$$

    De la fórmula (11) es dedueix que la trajectòria de l’electró serà una corba plana que es troba en el pla $P$, perpendicular a $\mathbf{H}$, i el moviment serà uniforme. El període de revolució $T$ és igual a:

    $$T = \frac{2\pi r_0}{v_0} = \frac{2\pi}{e_0} \frac{m}{|\mathbf{H}|}.$$

    La velocitat inicial $v_0$ no entra en aquesta fórmula. D’aquesta manera, independentment de quin sigui el valor de la velocitat inicial $v_0$, perpendicular a $\mathbf{H}$, un electró en un camp magnètic homogeni realitzarà una revolució per òrbita sempre en el mateix temps $T$, independentment de la magnitud $v_0$.

    1. Suposem ara que l’electró es troba en un camp magnètic homogeni $\mathbf{H}$ amb qualsevol velocitat inicial $\mathbf{v}$ que no és perpendicular al vector $\mathbf{H}$. Aleshores, aquesta velocitat $\mathbf{v}$ es pot descompondre en dos components: el vector $\mathbf{v}_0$ dirigit perpendicularment al camp i el vector $\mathbf{v}_1$ dirigit al llarg del camp.

    De la fórmula:

    $$\mathbf{F} = e_0 [\mathbf{v}, \mathbf{H}] = e_0 [\mathbf{v}_0, \mathbf{H}],$$

    es veu que la força $\mathbf{F}$ només depèn de la component perpendicular $\mathbf{v}_0$ i que aquesta determina la part del moviment rotatori per un cercle (amb el centre en $O’$), que hem examinat abans. Respecte a la segona component, $\mathbf{v}_1$, l’electró fa una trajectòria circular uniforme tendra també un moviment rectilini uniforme al llarg de la direcció $\mathbf{H}$ amb una velocitat $\mathbf{v}_1 = |\mathbf{v}| \cos \alpha$. La combinació d’aquests moviments produirà una línia helicoidal amb eix paral·lel al vector $\mathbf{H}$, que passa pel punt $O’$.

    Tags
    Sobre l'autor
    Oscar Alex Fernandez Mora Etern estudiant de la Rússia tsarista. Gran aficionat als destil·lats i als fermentats. Malaltís de llibres de la MIR i entusiasta del #LaTeX. Soci de l’ACBC. Important actiu del projecte Campana de Gauss www.campanadegauss.cat

    Leave a reply

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *