Llei de Faraday-Lenz

La força electromotriu (f.e.m.) induïda en un circuit tancat és directament proporcional a la variació del flux magnètic que travessa la superfície del circuit. El sentit del corrent induït s’oposa a la causa que el produeix, segons la llei de Lenz.

Les equacions són aquestes per a un circuit amb una sola espira: $$\mathcal{E} = -\frac{d\Phi}{dt} = -\frac{\Delta \Phi}{\Delta t}$$

Si el circuit està format per NN espires, la f.e.m. induïda és: $$\mathcal{E} = -N \frac{d\Phi}{dt} = -N \frac{\Delta \Phi}{\Delta t}$$

Aspectes importants:

1. El flux magnètic depèn de tres factors: el valor del camp magnètic, la superfície del circuit i l’angle entre el camp i la normal a la superfície. La variació de qualsevol d’aquests factors pot generar corrent induït.
2. L’amplitud màxima o mínima de la f.e.m. induïda depèn de la rapidesa amb què varia el flux, no de la seva magnitud absoluta.
3. El sentit del corrent induït és tal que s’oposa als canvis del flux magnètic que l’han originat. Això vol dir:
   • Si el flux magnètic augmenta, el corrent induït crea un camp magnètic amb sentit contrari al camp original per frenar aquest augment.
   • Si el flux magnètic disminueix, el corrent induït genera un camp magnètic amb el mateix sentit que el camp original per intentar mantenir-lo.