Ferromagnètics, diamagnètics i paramagnètics

Ferromagnètics, diamagnètics i paramagnètics
13 d'octubre de 2024 No hi ha comentaris Electromagnetisme, Física, Tecnologia Industrial Oscar Alex Fernandez Mora

Indica la diferència entre els materials ferromagnètics, diamagnètics i paramagnètics.

Els materials ferromagnètics, diamagètics i paramagnètics es diferencien segons el seu comportament davant un camp magnètic extern. Aquí tens una explicació de cada tipus:

1. Materials ferromagnètics:

  • Característiques:
    • Aquests materials tenen una forta atracció cap a un camp magnètic extern.
    • Els seus dipols magnètics interns tendeixen a alinear-se de manera paral·lela al camp magnètic aplicat, creant un fort camp magnètic intern.
    • Quan es retira el camp magnètic extern, alguns materials ferromagnètics poden mantenir la magnetització de manera permanent, és a dir, es converteixen en imants permanents.
  • Exemples: Ferro, cobalt, níquel, alguns aliatges d’acer.
  • Propietats clau:
    • Exhibeixen magnetisme permanent (en absència de camp extern).
    • Tenen una temperatura crítica anomenada temperatura de Curie, per sobre de la qual perden les seves propietats ferromagnètiques i es comporten com a materials paramagnètics.

2. Materials diamagnètics:

  • Característiques:
    • Els materials diamagnètics són lleugerament repel·lits per un camp magnètic.
    • No tenen dipols magnètics permanents, però quan s’aplica un camp magnètic extern, creen un camp magnètic oposat molt feble, el que provoca una lleugera repulsió.
    • Aquest efecte és molt dèbil i desapareix quan es retira el camp magnètic extern.
  • Exemples: Coure, or, plata, aigua, grafit.
  • Propietats clau:
    • No es poden magnetitzar de manera permanent.
    • La seva susceptibilitat magnètica és negativa, cosa que significa que rebutgen el camp magnètic extern.

3. Materials paramagnètics:

  • Característiques:
    • Els materials paramagnètics tenen dipols magnètics, però aquests es troben orientats de manera aleatòria en absència d’un camp magnètic extern.
    • Quan s’aplica un camp magnètic extern, els dipols es orienten parcialment en la direcció del camp, provocant una lleu atracció cap al camp magnètic.
    • Quan es retira el camp magnètic extern, tornen al seu estat original, i no mantenen cap magnetització.
  • Exemples: Alumini, platí, oxigen líquid, volframi.
  • Propietats clau:
    • La seva susceptibilitat magnètica és positiva però molt petita.
    • Aquesta magnetització és feble i desapareix en absència d’un camp magnètic.

Resum comparatiu:

  • Ferromagnètics: Fortament atrets pel camp magnètic, poden mantenir la magnetització.
  • Diamagnètics: Lleugerament repel·lits pel camp magnètic, no es poden magnetitzar.
  • Paramagnètics: Lleugerament atrets pel camp magnètic, però no mantenen la magnetització en absència del camp.
Sobre l'autor
Oscar Alex Fernandez Mora Etern estudiant de la Rússia tsarista. Gran aficionat als destil·lats i als fermentats. Malaltís de llibres de la MIR i entusiasta del #LaTeX. Soci de l’ACBC. Important actiu del projecte Campana de Gauss

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *