LEMNISCATA
Matemàtiques
No, la capil·laritat no és l’únic mecanisme d’ascensió de la saba als arbres, ni tan sols el principal. Tot i que la capil·laritat pot contribuir a elevar l’aigua en tubs molt prims com els xilemes, aquesta alçada és insuficient per explicar com l’aigua arriba a les copes d’arbres molt alts, com els que superen els 50 o 100 metres. El mecanisme principal és la teoria de la cohesió-tensió, que combina diversos factors:
1. Transpiració: Les fulles perden aigua per evaporació a través dels estomes. Aquesta pèrdua crea una pressió negativa (tensió) a la part superior de l’arbre.
2. Cohesió de l’aigua: Les molècules d’aigua estan unides per forces de cohesió (ponts d’hidrogen), formant una columna contínua dins dels xilemes.
3. Adhesió: L’aigua també s’adhereix a les parets dels xilemes, ajudant a mantenir la columna d’aigua.
4. Pressió negativa: La tensió generada per la transpiració “estira” la columna d’aigua cap amunt, aprofitant la cohesió i l’adhesió, permetent que l’aigua pugi a grans alçades. A més, en alguns casos, la pressió radicular pot ajudar: les arrels absorbeixen aigua activament (per exemple, mitjançant osmosis) i generen una pressió positiva que empeny la saba cap amunt, especialment en arbres més petits o durant la nit, quan la transpiració és baixa.En resum, la capil·laritat juga un paper secundari, però la cohesió-tensió, impulsada per la transpiració, és el mecanisme dominant per a l’ascensió de la saba en arbres alts.