LEMNISCATA
Matemàtiques
Corrent altern: teoria
Corrent altern: teoria
- Corrent altern. És un corrent en què la intensitat canvia, de forma periòdica, de sentit. Aquesta intensitat és una funció sinusoïdal del temps. Com a funció periòdica, es poden definir dos conceptes: període ($T$) i freqüència ($f$).
- Intensitat eficaç, $I$, d’un corrent altern és el valor de la intensitat d’un corrent continu que circulant en el mateix circuit, i en el mateix temps, produeix la mateixa quantitat de calor que la del corrent altern. La seva expressió de càlcul correspon a:
\begin{equation}I=\frac{i_0}{\sqrt{2}}\end{equation} - Resistència elèctrica. S’anomena resistència elèctrica d’un conductor la major o menor dificultat que ofereix al pas del corrent elèctric. La resistència òhmica és directament proporcional a la longitud del conductor i inversament proporcional a la seva secció. Matemàticament:
\begin{equation}R=\rho\frac{L}{S}\end{equation} - Reactància inductiva, $X_L$. Una autoinducció (bobina) produeix en un circuit de corrent altern els efectes d’una resistència anomenada reactància inductiva. Una bobina pura avança la tensió respecte a la intensitat un angle de $f = p/2$. L’expressió de càlcul correspon a:
\begin{equation}X_L=\omega L\ (\Omega)\end{equation} - Reactància capacitativa, $X_C$. Un condensador ofereix una dificultat al pas del corrent elèctric, produeix un efecte de resistència anomenat reactància capacitativa. Un condensador origina un retard de la tensió respecte a la intensitat un angle de $f = p/2$. L’expressió de càlcul correspon a:
\begin{equation}X_C=\frac{1}{\omega C}\ (\Omega)\end{equation} - Impedància, $Z$. És la reactància total d’un circuit i és deguda a la presència de resistències òhmiques, inductives i capacitatives.
- Associació d’impedàncies. Impedància equivalent. S’anomena impedància equivalent d’altres impedàncies la impedància que posada en el circuit en el lloc de les altres produeix els mateixos efectes.
- Impedàncies en sèrie. L’associació d’impedàncies en sèrie es fa col·locant les impedàncies una a continuació de les altres, unint el final d’una impedància amb l’origen de l’altra. La impedància equivalent del circuit és:
\begin{equation}\overline{Z}_{\text{equivalent}}=\sum \overline{Z}_i\end{equation} - Impedància en paral·lel. L’associació d’impedàncies en paral·lel es fa unint entre si, en un punt comú, A, l’extrem inicial de cada una de les impedàncies, i unint a un altre punt comú, B, l’extrem final de cada una de les impedàncies:
\begin{equation}\frac{1}{\overline{Z}_{eq}}=\sum \frac{1}{\overline{Z}_i}\end{equation} - Llei d’Ohm. La intensitat de corrent que travessa un conductor és directament proporcional a la diferència de potencial que hi ha entre dos punts del conductor, i inversament proporcional a la seva impedància. Matemàticament:
\begin{equation}\bf\overline{I}=\frac{\bf\overline{V}}{\bf\overline{Z}}\end{equation} - Factor de potència. S’anomena factor de potència el cosinus de l’angle de desfasament.
- Potència instantània. La potència instantània es determina fent el producte entre el valor instantani de la intensitat i el valor instantani de la tensió. Matemàticament:
\begin{equation}p( t ) = i( t ) \cdot v( t )\end{equation}
però aquest valor no té significat físic. - Potència total o aparent. Es determina mitjançant el producte dels valors eficaços de la tensió i de la intensitat. Aquest producte no considera el desfasament entre la tensió i la intensitat. Les seves unitats són el: “$volt \cdot ampere = V \cdot A $”.
- Potència activa o eficaç. És la potència que tindria un corrent continu que produís o dissipés per unitat de temps la mateixa quantitat de calor que el corrent altern. És la potència real del circuit. Considerant que aquesta potència en un circuit de corrent continu seria $P = I^2 R$ i que en corrent altern es verifica $\bf\overline{I}=\frac{\bf\overline{V}}{\bf\overline{Z}}$ i que $\cos\varphi=\frac{R}{Z}$, podem escriure: $P = I^2 R=VI\cos\varphi$. La unitat de la potència activa és el \textit{watt}. També la podem definir com el producte de la potència aparent i el factor de potència.
\begin{equation}P_{\text{activa}}=VI\cos\varphi\end{equation} - Ressonància. Un circuit en sèrie $RLC$ es troba en ressonància quan $X_L= X_C$ , o dit d’una altra manera, quan el factor de potència és igual a la unitat. Matemàticament:
\begin{equation}\overline{Z}=R+(X_L-X_C)j=R+0j\end{equation}
Això representa que el circuit no té part reactiva i es comporta com un circuit purament òhmic. Les característiques d’un circuit ressonant són:- la intensitat del circuit en ressonància és màxima;
- la potència activa també és màxima.
- Freqüència de ressonància. Si considerem que tenim un circuit amb freqüències variables, la de ressonància es pot obtenir a partir de la condició de ressonància: $X_L = X_C$; això representa: $\omega L=\frac{1}{\omega C}$. D’aquí s’obté que: $\omega=\frac{1}{\sqrt{LC}}$ que és la freqüència de ressonància d’un circuit en sèrie $RLC$.
Tags
Sobre l'autor
Oscar Alex Fernandez Mora
Etern estudiant de la Rússia tsarista. Gran aficionat als destil·lats i als fermentats. Malaltís de llibres de la MIR i entusiasta del #LaTeX. Soci de l’ACBC. Important actiu del projecte Campana de Gauss