Lògica proposicional

La frase La Carme és europea conté una informació concreta que, òbviament, pot ser vertadera o falsa. La lògica d’enunciats no te interès en aquest aspecte, és a dir, no analitza si la Carme és o no europea, sinó que en té prou en de considerar que la proposició pot ser vertadera o falsa.

Això és de al fet que el seu objectiu no és determinar la veracitat dels enunciats, sinó analitzar les relacions entre ells, és a dir, les connexions que ens permeten d’obtenir una conclusió vàlida a partir d’uns enunciats que actuen com a premisses.

En resum, la lògica proposicional no analitza com està constituïda una proposició, sinó que en té prou de considerar-la com un tot. Per a fer-ho la representa mitjançant un únic símbol, una lletra llatina minúscula ($p$, $q$, $r\dots$). Partint d’això, és possible efectuar un estudi de proposicions compostes , o complexes, a partir d’unes altres de més simples.

En el llenguatge de la lògica tots els símbols i regles estan perfectament definits. Per tant, s’eviten els equívocs i ambigüitats propis del llenguatge natural. Aquesta propietat del llenguatge lògic que el distingeix del llenguatge natural s’anomena precisió.