LEMNISCATA
Matemàtiques, física, química…
La Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC, per les seves sigles en anglès) és una organització no governamental internacional que actua com l’autoritat mundial en nomenclatura química, terminologia i estàndards relacionats amb la química. Fundada el 1919, l’IUPAC ha jugat un paper fonamental en l’estandardització de la llengua química, facilitant la comunicació global entre científics i contribuint a l’avenç de la ciència química per resoldre problemes mundials com el canvi climàtic, la contaminació i el desenvolupament sostenible. Amb seu administrativa a Research Triangle Park, Carolina del Nord (Estats Units), i registrada a Zúric (Suïssa), l’IUPAC uneix societats químiques nacionals, acadèmies de ciències i altres entitats representatives de químics de tot el món. Aquest article explora la història, l’estructura, les activitats principals, els assoliments notables i els desenvolupaments recents de l’IUPAC, basant-se en fonts autoritzades per oferir una visió completa i actualitzada fins al 2025.
L’origen de l’IUPAC es remunta al segle XIX, quan la necessitat d’un estàndard internacional per a la nomenclatura química va sorgir. El 1860, un comitè dirigit per Friedrich August Kekulé von Stradonitz va crear un sistema per anomenar compostos orgànics, que va evolucionar cap a la nomenclatura oficial de l’IUPAC. L’organització va ser establerta formalment el 1919 com a successora del Congrés Internacional de Química Aplicada, amb l’objectiu d’avançar les ciències químiques mitjançant la nomenclatura i la terminologia. Inicialment, Alemanya va ser exclosa a causa de prejudicis posteriors a la Primera Guerra Mundial, sent admesa el 1929, però expulsada durant la Segona Guerra Mundial a causa de les accions de l’Alemanya nazi. Les dues Alemanyes van ser readmeses el 1973.
Des de la Segona Guerra Mundial, l’IUPAC s’ha centrat en l’estandardització de la nomenclatura i mètodes científics. Un moment clau va ser el 2016, quan l’IUPAC va denunciar l’ús del clor com a arma química en una carta a l’Organització per a la Prohibició d’Armes Químiques (OPCW), en relació amb el conflicte a Síria, alineant-se amb la Convenció sobre Armes Químiques. Al llarg del segle XX i XXI, l’IUPAC ha evolucionat per abordar qüestions globals, incloent-hi la col·laboració amb l’OPCW i l’èmfasi en la química responsable. Recentment, el 2022, l’organització va reprendre reunions presencials després d’un període de trobades virtuals a causa de la pandèmia.
La missió de l’IUPAC és unir químics de tot el món, fomentar el desenvolupament sostenible, proporcionar una llengua comuna per a la química i advocar per l’intercanvi lliure d’informació científica. Com a unió de ciència fonamental i orientada a missions, l’IUPAC contribueix a les ciències químiques interdisciplinàries, transformant com la química es practica, s’ensenya i es percep globalment. Els seus objectius inclouen abordar reptes globals com el canvi climàtic, la contaminació i els canvis tecnològics mitjançant la química, amb un compromís amb la diversitat, la inclusió i les oportunitats iguals.
El 2025, l’IUPAC ha llançat els “Principis Directors de Química Responsable” per transformar la pràctica química i promoure la sostenibilitat. A més, l’organització actua com a líder en proporcionar expertesa científica objectiva per resoldre problemes crítics amb impacte social. El seu treball científic es realitza a través d’un sistema de projectes formals, on les propostes de químics globals són revisades per parells i, si són meritòries, aprovades i suportades.
L’IUPAC està estructurada en divisions i comitès que cobreixen àrees específiques de la química. Compta amb 54 Organitzacions Adherents Nacionals i tres Associades, que poden ser societats químiques nacionals o acadèmies de ciències. El lideratge actual inclou el president Ehud Keinan (Israel), la vicepresidenta Mary Garson (Austràlia) i el secretari general Zoltán Mester (Canadà). La direcció executiva està a càrrec de Fabienne Meyers.
Les divisions principals són:
Els comitès inclouen el Bureau (que gestiona projectes i finances), el CHEMRAWN (química aplicada a necessitats mundials), el Comitè d’Educació Química (CCE), i altres com el de Publicacions i el d’Avaluació. El Comitè Interdivisional de Terminologia, Nomenclatura i Símbols (ICTNS) gestiona la nomenclatura IUPAC i l’estandardització de mesures.
L’IUPAC és l’autoritat global en nomenclatura química, incloent el nom de nous elements de la taula periòdica, mètodes de mesura estandarditzats i pesos atòmics. Desenvolupa Recomanacions per establir una llengua comuna per a la comunitat química global, amb un èmfasi creixent en la ciència oberta i dades FAIR. El “Blue Book” (Nomenclatura de Química Orgànica) cobreix principis i convencions per anomenar compostos orgànics, amb guies breus publicades el 2020 i actualitzades el 2021. La nomenclatura substitutiva combina un compost pare amb sufixos i prefixos per grups característics. Per compostos amb múltiples grups funcionals, es segueixen regles de precedència.
L’IUPAC publica informes tècnics, revistes com Pure and Applied Chemistry, llibres, bases de dades i altres recursos. La revista Chemistry International inclou articles sobre finances, química quàntica i projectes medicinals, com l’edició de juliol-agost de 2025. Altres publicacions inclouen guies de nomenclatura i estàndards espectroscòpics.
L’IUPAC organitza conferències, premis i esdeveniments per reconèixer l’excel·lència científica. El 2025, destaca la 53a Assemblea General i el 50è Congrés Mundial de Química a Kuala Lumpur (Malàisia), amb el tema “Química per un Futur Sostenible”. Altres esdeveniments inclouen el Simposi CIAAW 2025 a Tòquio i la 39a Conferència Internacional sobre Química de Solucions.
L’IUPAC facilita la recerca científica a través de recursos educatius i projectes conjunts, com amb el Joint Committee for Guides in Metrology (JCGM). El Comitè d’Educació Química coordina la recerca química amb sistemes educatius globals.
Entre els assoliments de l’IUPAC destaquen l’actualització de la taula periòdica, l’estandardització de pesos atòmics i la creació d’un llenguatge químic comú durant més d’un segle. Ha desenvolupat sistemes per anomenar compostos orgànics i ha influït en la prohibició d’armes químiques. Projectes com les “Top Ten Emerging Technologies in Chemistry” destaquen innovacions com sensors portàtils, hidrogen fotocatalític i remoció de CO2 oceànic.
El 2024, l’IUPAC va anunciar les “Top Ten Emerging Technologies in Chemistry”, incloent adsorció activa, aptàmers i nanofluidics bioinspirats. El 2025, ha llançat premis com l’IUPAC International Award for Advances in Harmonized Approaches to Crop Protection Chemistry i l’IUPAC-Soong Prize, atorgat a Omar M. Yaghi per recerca relacionada amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU. També s’ha reunit el Consell Científic de l’IUPAC per reconsiderar prioritats científiques. Projectes actuals inclouen un full de ruta per estàndards digitals en química sostenible.
L’IUPAC continua sent un pilar essencial per a la comunitat química global, promovent la innovació, la sostenibilitat i la col·laboració internacional. Amb més d’un segle d’història, l’organització s’adapta als reptes contemporanis, assegurant que la química contribueixi positivament al món. Per més informació, consulteu el lloc web oficial de l’IUPAC.